Ahir vam viure un moment molt especial. Vam iniciar el ritual del Tòtem. Un moment de recolliment, de meditació i de compartir vivències personals. Sentiments, expectatives i visions que més endavant formaran part d’una experiència important a la vida de l’esplai.Al matí ens hem llevat amb energia renovada i hem iniciat la nostra aventura pel transport públic d’Atenes. El trolebús semblava bastant solvent, tot i que es saltava alguna parada i els conductors anaven amb auriculars.Hem baixat a Omonia on cada grup ha hagut de buscar-se les garrofes per trobar el Museu Nacional Arqueològic. L’hem trobat, l’hem visitat i ens ha sorprès gratament les exposicions sobre objectes quotidians i elements relacionats amb la bellesa a l’antiga Grècia que allà hi tenien. Una mostra cretiva del que hem vist la trobareu a l’instagram de l’esplai on us animem a que voteu la que més us agradi.Després de dinar hem recorregut tot el barri d’Omonia i part del barri de Thymarakia (que en grec significa lladre 🤨).Ha estat una constatació que Atenes té moltes més semblances amb grans capitals. Zones turístiques ben cuidades, molt art urbà, degradació d’alguns barris. Però la cirereta del pastís ha estat el metro. Hem entrat amb ganes de seure i estar fresquets, però les nostres expectatives s’han vist superades per la sensació de sardines en llauna que hem viscut.

Superat el trauma hem enfilat el camí cap a caseta per passar un vespre de jocs i bon rotllo amb els nostres amics del Hostel.