Final
S’ha acabat, hem portat el Sol a Euskadi, aquesta ha estat una ruta de veritat, hem caminat com campions. Hem gaudit de paisatges que mai hauríem pogut veure d’una altra forma.
Després de molts i molts anys, hem recuperat el Tòtem, una tradició Espurnera que estava a punt de perdre’s.
Hem descobert que ens hem fet grans, les tendes ja se’ns queden petites, la il·lusió d’anys anteriors però, segueix intacta. Com també la de vegades que hem de repetir les coses, que ens facin cas etc etc etc “gajes del oficio”.
Però també hem rigut i molt, els joves ens ensenyen a prendre’ns la vida menys a pit i poder riure de qualsevol petita cosa o situació.
Tot plegat una experiència inoblidable que com sempre ens ha fet crèixer!
Ha arribat el moment de tornar, sempre ho comentem, ara ens trobarem sols i de ben segur amb poques ganes d’explicar res, però tranquils poc a poc tot anirà sortint. Ara toca trobar-nos a faltar i gaudir de les vacances, a l’octubre el tren torna a rodar!
Gràcies Io!
PD: L’Eric, la Laia i el Marc faltem a la foto però hi som!
Esplai Espurnes 
Moltísismes gràcies a tots, monitors, intendents, companys. Bon estiu!!!
Pares Núria Nagel
Moltíssimes gràcies per donar-los l'oportunitat de disfrutar i compartir aquest viatge amb tots vosaltres. Ara toca comprovar si recordeu com es menja més amunt del terra i es dorm en un llit…; )). El record de la ruta i d'aquesta visita a Euskadi els quedarà per sempre.
Les cares de tots vosaltres eren una passada ahir, a l'arribar a l'estació. Felicitat i pena pq s'havia acabat.
Gràcies de nou
Cristina (mare d'en Pau)
Que caras de felicidad! que buenoooo!!! En un rato nos vemos todos.as y comentamos deprisa y corriendo algunas cosas, pero en el corazón de estos joves quedará para siempre el recuerdo imborrable de una ruta más en la que han compartido risas, quejidos, bromas, valores… todo eso que a uno le hace enriquecerse como persona e ir creciendo.
Gracias Monis (en general, claro) por ayudarnos a hacer de estos “bichos adolescentes” (jeje) personas “com deu mana” (hoy la Lorena me riñe jajaj)
MAITE
Perdò, es que fa cara de tant content!!!! ja l'he trobat!!
Fins aviat!!!!!
Eh!! alerta, a la foto falten els dos Marcs!!! No haurà quedat un a Euskadi, oi?