Us regalem cadascun un moment especial de la nostra Ruta a Menorca:

Les coves d’en Xoroi.

La cala d’es Caló Blanc.

Els moments on veiem els paisatges submarins.

La cala d’es Caló Blanc.

La nit que vam jugar a la bandera.

La tarda a les coves d’en Xoroi.

Les passejades en bici.

La nit blanca de comiat.

De nou la cala d’es Caló.

La cala d’es Caló i guanyar dues vegades el joc del petó assassí.

Binibiquer vell.

L’entrega de foulards.

Binibequer vell.

La cala hiperpopular de…es Caló blanc.

El boig de Biniparratx i la nit de por.

La nit de por i biquini negro.

Els “bon dia” de la Mire… i el viatge en cotxe amb el Marc, l’Emma, el Pere i el Madu tornant de Maó cantant a tot pulmó auuuuuuuuuuuuu!

Els balls a les dutxes: conga conga i…les guerres de Vietnam.

Els moments conga a la dutxa, guanyar la bandera i de retruc al Marc Güemes.

La cala d’es Caló, conèixer gent nova com l’Andreu, els germans Güemes amb qui ho he passat molt bé. Les estones amb la bici.

Molts moments com els viatges amb bici, les grans tonteries que hem arribat a dir i a fer.

Després de 8 dies inoblidables, platges precioses, reparacions de bicicletes, menjar patates, bollos, bollos i més patates; finalment tornem cap a casa. Trobaré a faltar dormir al campament, llevar-me d’hora per degustar diferents tipus de galetes i delicatessen diverses, agafar la bicicleta, la dutxa calenteta i la bona companyia. Envoltat per un grup inigualable i incomparable de nens i no tant nens, on cadascún aporta el seu granet de sorra. Només puc dir, gràcies! Gràcies per tots aquests moments!

Podria dir moltes coses i no seria sufucient…podria expressar moltes emocions i em quedaria curta…tan sols que després de tot l’esforç… només puc guardar els millors racons de la illa en el record. La meva primera ruta que mai oblidaré. Gràcies IOves!

Un cop més la ruta em regala moments imborrables, especialment em fa valorar la meva tasca i la de tots els monitors espurneros.
Els IOves pesats però apassionants, sempre ensenyant-me quelcom nou, fent-me riure, com m’agrada riure amb vosaltres!

Aquesta illa m’ha fet sentir que la vida pot ser més senzilla del que la fem a plena ciutat, crec que els IOves senten el mateix. La vida de grup, els viatges on cadascú supera els seus límits, on, quan el de davant para jo paro, on esperem als de la cua com a grup que som…Crec que ha estat la ruta on hem pogut aprendre com d’important són els altres per poder ser un mateix. De ben segur que demà ens trobarem tots a faltar, compte si dieu frikades que us miraran amb cares extranyes!

Un any més marxem satisfets i amb ganes d’agost per retrobar-nos en poc temps, però això ja és un nou capítol d’aquesta llarga história nostra.
Bones vacances IOves i Espurnes!

PD: Mire, Andreu, Martí i Mariona ens heu de regalar els vostres moments, poseu-los als comentaris que els veiem.

Posted using BlogPress from my iPad