Ja tornem
Pujats a l’autocar i de cami penso en aquest grup d’Orio q fa gaire be un any per la foto es dividia per sexes,avui,despres de 8 dies no hi ha qui els separi.
Marxem com cada any amb la sensacio de ser una petita familia que es forma i es disol espontaniament estiu rere estiu,q te les seves propies manies i costums, una familia q ha anat a peu i tambe en autobus jiji de l’Alt al Baix Emporda,acompanyats pels companys de furgoneta,amics fidels q ens cuiden i ens permeten, d quan en quan, algun d’aquells luxes q ens recorden la nostra vida diaria.
Tota aquesta fita per demostrar-nos q en les petites coses esta l’essencia de tot plegat i q aqstes es troben ben a prop: en el somriure del company, en els jocs plegats, en la musica q escoltem en rotllana, el kayak, els somriure del Marc quan li servim mes menjar,el Pere i su risa floja,el companyerisme del Jordi, la Natalia suportant anar descombinada,el Guillem, l’Oscar,la Mariona,el Marti que tornen cada estiu, el Gerard estirat sempre, la Emma i la seva logica aplastant, els OPA inseparables, la Nuria q no ha mirat ni un llibre, el Joan i l’Axel parlant de guitarres, la Lorena sempre discreta pero somrient,el Marc f q es supera a si mateix, l’Emma q s’estrena,el Felix vetera…
Tots entenent tambe q algunes petites coses com una cala desconeguda de Roses, Cadaques quan encara surt el sol en una postal impossible etc. unicament s’aconsegueixen amb esfors,dubtes i molts imprevistos als q no estem acostumats.
Una petita gran metafora sobre el q la vida es i sera,aixo ha estat la Ruta per terres de Dali,una caminada per l’Emporda q jo almenys no oblidare…
Gracies Orio!
mARC
Esplai Espurnes 
M'he quedat sense paraules al lleigir tots i cada un dels comentaris, posts, fotos… Simplement, màgnific!!
FELICITATS!!!
Jessi
encara que tard…
He seguit el blog.
M'agrada sentir com els sentiments després i durant una tanda d'estiu son els mateixos malgrat passen els anys i els formats. L'important son les persones, els valors i … us felicito m'encanta llegir i veure que això funciona i val la pena!
petons
isa
Donç bé, ja som a caseta, dormint en el nostre llitet i veient la televisió quan volem..jejeje
Només volia donar-vos les gràcies als monitors i als intendendents per haver fet realitat un somni, que, de fet tots teniem; viure una bona experiencia carregada de fortes emocions divertides i innolvidables per, després en un futur,explicar-li als nostres fills i que ho gaudaixin com nosaltres vam fer en el seu moment.
Gràcies també als meus companys/es per haver estat al meu costat fent-me riure i feliç.Penso que sense unes persones tan generoses com vosaltres, la meva vida i les meves vacànces serien més aburrides i menys interessant, així que qràcies per formar part d'elles i d'un petit, però profund racó del meu intrèpid cor.
GRÀCIES,GRÀCIES,GRÀCIES!!!!
Fins l'any què bé!
Jordi Beltrán Pujol
També us volem donar les gràcies als monitors i intendets i a tots els companys perquè la Núria ha tornat molt feliç de la ruta. Moltíssimes gràcies, de veritat, perquè això no té preu.
Marició i Jürgen
Només donar les gràcies vosaltres, els monis i superintendents, per aconseguir que a pesar de tot ma filla hagi vingut encantada de l'experiència, alu.lucinant dels paissatges, contenta dels seus companys i esperant amb moltes ganes la ruta del proper any. Amb aquestes edats tan difìcils que sentin tot això ès el major premi que podeu aconseguir. Moltes gràcies de tot cor.
MAITE
Gracies a vosaltres, Espurnes, per haver aconseguit formar aquesta gran família!!!CARMEN i JUAN
Gracies monis per cuidar tan bé tots els aspectes dels nostres fills. Tan debò aquesta família es pugi retrobar molts estius més; i tan debò tots ells pugin fer els seus somnis realitat; fins i tot aquells que aspiren a ser monitors de grans, com vosaltres,….
Una abraçada!!!!!!!
Molt maca la reflexió…però, pel que sembla l'aventura encara no ha acabt…està clar que aquest any tot va “sobre rodes” i ara és uba roda la que no deixa que l'història s'acabi, je, je,…en veiem aviat, encara que un pel més tard…
Miguel i Cristina